[365H] Dia 17: Goodbye Michael

- It's just that sometimes goodbyes are a bitch.

- T-shirt idea. "Goodbyes stink."

L'últim dia al lloc de treball és d'un aquells dies tristos i especials en certa manera. L'últim dia que arribes al teu lloc, t'asseus, prepares l'ordinador, saludes als companys... L'últim dia que agafes els dos metros que et porten a l'edifici, camines per la facultat, recorres els passadissos, puges i baixes escales...

Ahir va ser l'últim dia de Michael Scott com a manager de Dunder Mifflin i alguns de nosaltres hem vist la despedida un dia tard. Un capítol basat en les despedides especials i emotives dedicades a cada personatge. Un final en el que tot i després de plorar, el que es podria considerar el protagonista de The Office, acaba encaminant-se al seu destí fins que el seu avió s'enlaira rumb a Colorado.

Les despedides són dures i difícils i l'últim dia a la feina en té varies. Però un cop has dit adeu als teus companys, ja només queda encaminar-se per la rampa i tornar cap a casa.

Knas Is Coming Home (Marco V Mashup) by Marco V

[365H] Dia 16: Pas de souci

I finalment, la publicació que tocava per avui. Una altra imatge de despedida, una altra imatge que mostra el final de Lausanne. Mai se m'han donat bé les despedides. No sé mai que dir, no sé mai quan un fins una altra s'ha de convertir en un adeu. Em costa veure el final de les coses, i sobretot que el final sempre arriba.

Avui ha estat l'últim dia de tandem i per tant, molt probablement, la meva última conversa en francés a la Suïssa. Conversa llarga, ja que possiblement encara parlaré una mica amb la meva colloc per dir que tal el dia o com van les coses. Dedicar-nos 2 o 3 frases sense massa contingut.

Finalment, el que en queda d'aquesta experiència lingüística són uns petits apunts i el que he aprés. Tot i que aquest cop, crec que puc dir fins aviat al francés ja que estic segur que ens tornarem a creuar.

[365H] Dies 14-15: La vie a Lausanne

Amb 3 dies de retràs penjo dues fotos més dedicades una mica al dia a dia a Lausanne. Un parell d'imatges sobre el que cada dia veig (més o menys) i que trobaré a faltar quan torni (entre d'altres coses.

La primera foto, de dimarts, és la primera del 20 minutes d'aquell dia. La portada parla de que els auriculars (o escoltar música amb ells) pot comporta problemes en la vida social. L'article diu bàsicament que a part del dany provocat per escoltar de forma continuada un so de més 80 dB, el fet d'anar escoltant música dificulta les relacions socials. També comenta que als locals amb música alta també són un "perill" per la vida social.
Aquest diari, m'ha anat acompanyant gairebé cada dia en el trajecte del metro i m'ha servit per anar llegint en francés i apendre poc a poc la llengua. Clar que amb el francés, llegir no és suficient, ja que la pronuncia pot ser completament diferent. Però poc a poc t'adones de que hi ha certes regles en quant a sons.

La segona foto, d'ahir és una mostra del meu lloc habitual de treball. Només s'aprecia la pantalla, la taula, el meu portàtil i una mica el merder de fulls que tinc. Dia a dia hi he anat acumulant més i més papers fins que s'ha acabat convertint en el meu lloc. Demà, que serà ja l'últim dia, hauré d'anar recollint i anar-me despedint del que ha estat la meva "oficina" durant aquests 6 mesos... Que ràpid passa el temps.

[365H] Dia 13: I see fire in your eyes

Des de que vaig arribar a Suïssa i vaig entrar per primera vegada al Coop (Pronto en aquest cas), que em vaig fixar en aquestes petites ampolles. Si no m'equivoco, a "casa" no en tenim d'aquests shots de beguda energética, per tant, em va sorpendre veure aquesta sobredosis de cafeina de diferents marques a tots els supermercats. Curiosament, fins avui, no l'havia tastat (més per desconfiança que per falta d'interes) i he de reconeixer que està prou bé per ser el que és. Té un gust a maduixa (i no a xarop) i un lleuger regust amarg.

Així doncs, per què avui si? Es podria dir que el motiu principal és que m'ha sortit gratis (no l'he robat pas, que quedi clar). Per extrany que sembli, la meva colloc va comprar-ne dues caixes (de 24 diria que són) pensant-se que era carbó per fer barbacoa. Reconec que posar una flama com a logo és poc intuitiu i sobretot depenent de on fiquis les caixes, però a algun lloc de la caixa hi diu clarament cafeina!

Finalment, em despedeixo de la Pasqua suïssa acabant-me els petits ous de xocolata i els grans ous que en algun moment van formar part d'en Tintin (pun intended)! Després d'acabar el mural, els ous utilitzats (que havien estat bullits durant 3 minuts exactament donant una textura especial al seu contingut) van ser repartits entre la gent que passejava i els demanava. Actualment n'hi ha un parell de dotzenes que descansen a la nevera, com era d'esperar...

[365H] Dia 12: La mare dels ous

Avui en dia, és difícil separar Pasqua de religió a cultures cristianes. Tot i que realment, la festivitat no va ser en els seus origens religiosa, si no més aviat la celebració de la primavera (a grans trets). Si no, quin sentit té celebrar l'aniversari de la resurecció de Jesus en dies diferents cada any? Per què es celebra segons el calendari de la lluna? És ben sabut que a époques passades, el cristianisme ha robat festes paganes per fer-les pròpies i per tenir més control sobre el poble.

Deixant de banda tot aquest tema, per què ous? La teoria més versemblant que he trobat fent una cerca (força ràpida) és que aquests representen la vida, la fertilitat que ve a ser una mica el que representa la primavera. A partir d'aquí han sortit tradicions com les de decorar ous, regalar ous als nens que s'han portat bé amb la figura del conill de Pasqua o, una de les que més m'ha agradat, regalar ous com qui regala roses de Sant Jordi. Clar que també es pot aprofitar aquest deliciós aliment per realitzar un gran mural amb l'ajuda de la gent del poble!

[365H] Dia 11: La fête (de Pâques)

Sant Jordi. Diada de Catalunya, també coneguda per ser el dia del llibre i el dia de la rosa. Cosa que converteix la diada en el dia dels enamorats, català. Tot i així, també és veritat que el dia del llibre està extés més enllà de les fronteres de l'antic comtat de Barcelona.

No és el cas de la Suïssa, que actualment es troba a les festes de Pasqua. Em refereixo, a la versió pagana (i original) caracteritzada també la xocolata, però sobretot per el simpàtic conillet i els ous. Ous que si no m'equivoco s'amaguen i s'han de buscar el dilluns que ve. Però demà intentaré aprofundir en el tema (celebrant així un cap de setmana de pasqua i monotemàtic al meu blog!).

Avui, he decidit agafar la maleta i reseguir la última part Suissa del llac Leman que em quedava per fer, camí de Ginebra amb banda sonora d'Underworld. D'acord, el llac acaba a Ginebra, però és de bojos pensar que ho faria a peu i per tant he arribat fins a Morges amb la intenció de travessar una zona que es diu "Les Roseaux" amb l'esperança de veure les úniques roses de St. Jordi que veuré avui. Com és d'esperar, després d'una llarga caminada i donar unes quantes voltes buscant diverses zones d'interés he tornat a casa sense haver pogut veure les flors. Menció especial a les tulipes que si he vist a Morges i no a Holanda (*cough*).

Aquest va per tu mama, per què vegis que estic bé i no et fassis un facebook per veure la resta de l'àlbum!

Finalment, un cop a casa, amb ganes de veure Fringe (només de veure el previously ja estic impacient), m'he trobat amb la festivitat de Pasqua en forma de pastís de xocolata esperant-me a la cuina per carregar forces. Que quedi clar que m'han obligat a menjar i no ho he fet d'amagat!

[365H] Dia 10: Easter egg

Per desgràica, ja no hi ha l'ou de pasquare gran davant del Migros com fa unes setmanes (i això que dilluns de pasqua és la setmana que ve...). Per desgràcia ahir passejant, la càmera es va quedar sense bateria i em vaig quedar amb les ganes de fer fotos. Per desgràcia, em vaig oblidar de penjar ahir la foto després que havia fet un cop carregada la bateria.

Senyores i senyors a Suïssa és setmana santa. O setmana de pasqua, o la festivitat que sigui que celebren des de divendres passat fins a dilluns. I fa un dia increible! La gent es reparteix al llarg del llac per pendre el sol, fer una barbacoa, banyar-se (hi ha algun malalt que ho fa), jugar a voley, jugar a basquet o simplement correr o anar amb patins.

[365H] Dia 9: Motbenon

La foto, realment és d'ahir. El problema és que per la tarda/nit em vaig començar a trobar malament (mal de cap, cansament, mal a tot arreu) i suposo que és per un costipat (és l'explicació més raonable). De fet, em sentia tant axafat que vaig anar a dormir aviat i tot.

En tot cas, aques és el palau de justicia de Lausanne, amb la seva bandereta patriòtica del cantó Vaud. Com diu a la bandera: Liberté et patrie.

[365H] Dia 8: Sweet release

No hi ha res millor que acabar el dia amb una taça calenta de chocolata blanca. De fet és un bon dia per el blanc, no?

[365H] Dia 7: La clé de tout

Degut a la primavera, i el bon temps, he començat a deixar aparcada la jaqueta. Actualment descansa penjada darrera la porta mentre cada matí marxo a la universitat escoltant música. Aquesta jaqueta, era perfecta per portar tots els estris de cada dia. Els mocadors, les claus i l'ipod.

És evident que una jaqueta negra, a plena calorosa primavera Suïssa, no és una bona companya de viatge (com la càmera que em permet fer una foto al dia). Això vol dir, que cada diacanvio de butxaques obligant-me a canviar les claus i la resta d'estris cada dia.

Tothom que em conegui sap que sóc un despistat (i ja és molt que porti 7 dies fent fotos, més o menys interessants) i això vol dir que en algun moment havia d'oblidar-me la clau als pantalons. Avui ha estat aquest meravellós dia en el qual he esperat 10 minuts davant de la porta amb la bossa de la compra veient com un home gran és gairebé atropellat per un jove que s'ha emportat uns quants insults i crits.

[365H] Dia 6: La calle es tuya?

Últimament als lausanesos els dóna per escriure amb guix el que pensen als carrers. En aquest cas, diria que vol dir "Sí, segur que canviarà"? La veritat és que després de demanar ajuda al senyor google, em queda clar que és una expressió francesa relacionada amb ser natural o canviar de la nit al dia...

L'altre text que fa uns es deixa veure de camí a la plaige és una crítica als circs d'animals, considerats com una presó i una tortura innecesària per les pobres besties. Sense ànims de considerar la imatge com a part del projecte 365 (ja que és del dimecres passat), l'adjunto aquí per què crec que també té la seva gracia.

El circ (que s'anomena Nock) es troba al pàrking just abans d'arribar a la plaige i suposo que encara ens acompanyarà uns dies més d'aquest agradable abril de primavera.

PD: Ja tens una foto d'on visc mama! Ah, que no era una foto del carrer el que volies?

[365H] Dia 5: Sweet dreams

Després de gairebé 6 mesos a Lausanne, reconec que encara hi ha sorpreses esperant ser descubertes. Un dia, vas a passejar per un parc i descubreixes un jardí botànic amb multitud de plantes d'arreu del món, algunes d'elles fins i tot protegides, al mig de la ciutat i rodejat d'edificis i cotxes.

L'indret, per el qual no s'ha de pagar entrada sorprenentment, és un petí jardí acollidor molt proper al llac i és un lloc perfecte per descansar, passejar o passar una estona rodejat d'olors.

[365H] Dia 4: Le temps du chocolate

La xocolata és un plaer. La xocolata és un bon antidepressiu. La xocolata és un substitutiu. La xocolata dóna energia. La xocolata és una bona acompanyant en qualsevol moment. Hi ha molts moments per pendre xocolata. Xocolata (suïssa) amb llet, xocolata amb avellanes, xocolata amb ametlles, xocolata amb mel, xocolata amb malta...

[365H] Dia 3: Flashing lights

Even if I told you, I know you won't believe. It's like a see my whole life, flashing right before me...

[365H] Dia 2: To bee or not to bee...

Ja és primavera a Lausanne, és nota a l'ambient. De fet, ja fa temps que ho és (com a la resta de l'hemisferi nord de fet), però és pot dir que a més es nota. Hi ha més sol, les temperatures són més altes, tot floreix i les abelles es dediquen a polinitzar...

[365H] Dia 1: Inici

Fa molt que no actualitzo, ho reconec. La culpa no és per falta d'idees, ni d'histories, ni de fets. La vida a Lausanne ha estat força entretinguda a aquest últimsdos mesos i m'han anat passant diverses coses. He conegut gent, he rebut visites, he visitat, he passejat, he conegut nous indrets de la Suïssa...

Però això s'acaba! Comença el compte endarrere i cada dia conta. Per això he decidit fer que cada dia conti més i donar de nou vida a aquest blog que vaig començar a moltes ganes i vaig deixar arraconat.

Després de veure varies idees, he decidit començar el meu propi projecte "365". És a dir, he decidit donar-li un ús a la càmera i fer una fotografia diaria i penjar-la a aquest blog acompanyada d'una historia, o text, o descripció. De fet, aquestes últimes 3 setmanes em serviran per anar acabant d'explicar la meva estada aquí i concloure una etapa!

Comencem amb una foto de les meves sabates a les roques de la "platja" de Lausanne. Reconec que tinc una certa obsessió en fer fotos dels peus i el que ens envolten. M'agraden els peus, m'agraden les sabates (i no parlo dels meus), ja que sense ells no començariem a caminar i sense cap passa no hi ha aventura!