A bientôt Lausanne!

I finalment, va arribar la hora de fer les maletes. El moment d'agafar totes les coses que he anat acumulant durant 6 mesos (sense síndrome de Diògenes) i que han anat omplint la meva acullidora chambre. Tant he arribat a acumular que he necessitat una maleta extra per poder tornar a casa amb totes les meves possessions (he de reconeixer també que m'he passat una mica amb tota la xocolata que he portat cap a cas...)!

Però tot no està a les maletes. Hi ha coses intangibles que no es podien guardar i que m'han acompanyat i m'acompanyaran. Tots els petits recordes i moments a la petita ciutat a la vora del llac. Tots aquests souvenirs, que possiblement no cabrien només en un parell de maletes i provocarien un sobrepes al meu equipatge.

I amb les maletes tancades i el bitllet imprès va començar el llarg viatge de tornada. Llarg i pesat, ja que suposava l'utilització de diversos mitjans transport. Un viatge que va començar a la gare, com tota l'experiència ara fa una mica més de 6 mesos. Aquí a l'estació és on vaig arribar amb la maleta carregada i romb al Guesthouse (just al costat) sense saber que esperar realment.

Després de 6 mesos, estic content de l'experiència i puc reconeixer que ha valgut la pena. Ha estat un plaer formar part de la ciutat i recorrer els seus carrers o passejar per Leman. Ha estat un plaer ser part de la Suïssa durant 6 mesos i ha estat un plaer formar part de la EPFL.

Gràcies Lausanne i gràcies a tota la gent que he conegut o amb qui he pogut compartir una estona. Realment, podria haver escrit més i molt millor, però al final he intentat deixar constància de l'aventura a la terra del formatge fos i la xocolata amb llet. I aquesta aventura, finalment es va tancar ahir mentre prenia aquesta última foto. Tot i aquest final, reconec que les portes segueixen obertes i que només em queda dir:

A bientôt Lausanne!
(Fins aviat Lausanne!)

[365H] Dia 18-19: Boissons

Els dos últims dies a Lausanne, han servit per fer les maletes i preparar-me per agafar l'avió per tornar un altre cop a casa. Milions d'imatges podrien il·lustrar tot això, però realment, no són les imatges que més ganes tenia de penjar sobre Lausanne.

Suïssa conta amb diverses begudes (algunes d'elles d'importació es clar), però una de les més curioses per mi és una mena de beguda refrescant de taronja amargant i amb gas. Realment té un gust difícil de descriure i no és massa agradable (per mi). El més lògic, seria reduir "l'armargor" amb sucre. Però no és una gran idea. Això provoca una reacció que fa que una bona part del gas surti de l'ampolla en forma d'espuma.

Pel que fa als actimels, són una beguda que aquí tabé tenim i de diversos tipus i gustos (macedònia, taronja i original que jo recordi). A Suïssa a més conten amb Vainilla i des de fa uns dies amb café! Realment és una de les millors begudes amb gust de café de les que he provat (molt millor que els iogurts líquids/batuts).

[365H] Dia 17: Goodbye Michael

- It's just that sometimes goodbyes are a bitch.

- T-shirt idea. "Goodbyes stink."

L'últim dia al lloc de treball és d'un aquells dies tristos i especials en certa manera. L'últim dia que arribes al teu lloc, t'asseus, prepares l'ordinador, saludes als companys... L'últim dia que agafes els dos metros que et porten a l'edifici, camines per la facultat, recorres els passadissos, puges i baixes escales...

Ahir va ser l'últim dia de Michael Scott com a manager de Dunder Mifflin i alguns de nosaltres hem vist la despedida un dia tard. Un capítol basat en les despedides especials i emotives dedicades a cada personatge. Un final en el que tot i després de plorar, el que es podria considerar el protagonista de The Office, acaba encaminant-se al seu destí fins que el seu avió s'enlaira rumb a Colorado.

Les despedides són dures i difícils i l'últim dia a la feina en té varies. Però un cop has dit adeu als teus companys, ja només queda encaminar-se per la rampa i tornar cap a casa.

Knas Is Coming Home (Marco V Mashup) by Marco V

[365H] Dia 16: Pas de souci

I finalment, la publicació que tocava per avui. Una altra imatge de despedida, una altra imatge que mostra el final de Lausanne. Mai se m'han donat bé les despedides. No sé mai que dir, no sé mai quan un fins una altra s'ha de convertir en un adeu. Em costa veure el final de les coses, i sobretot que el final sempre arriba.

Avui ha estat l'últim dia de tandem i per tant, molt probablement, la meva última conversa en francés a la Suïssa. Conversa llarga, ja que possiblement encara parlaré una mica amb la meva colloc per dir que tal el dia o com van les coses. Dedicar-nos 2 o 3 frases sense massa contingut.

Finalment, el que en queda d'aquesta experiència lingüística són uns petits apunts i el que he aprés. Tot i que aquest cop, crec que puc dir fins aviat al francés ja que estic segur que ens tornarem a creuar.

[365H] Dies 14-15: La vie a Lausanne

Amb 3 dies de retràs penjo dues fotos més dedicades una mica al dia a dia a Lausanne. Un parell d'imatges sobre el que cada dia veig (més o menys) i que trobaré a faltar quan torni (entre d'altres coses.

La primera foto, de dimarts, és la primera del 20 minutes d'aquell dia. La portada parla de que els auriculars (o escoltar música amb ells) pot comporta problemes en la vida social. L'article diu bàsicament que a part del dany provocat per escoltar de forma continuada un so de més 80 dB, el fet d'anar escoltant música dificulta les relacions socials. També comenta que als locals amb música alta també són un "perill" per la vida social.
Aquest diari, m'ha anat acompanyant gairebé cada dia en el trajecte del metro i m'ha servit per anar llegint en francés i apendre poc a poc la llengua. Clar que amb el francés, llegir no és suficient, ja que la pronuncia pot ser completament diferent. Però poc a poc t'adones de que hi ha certes regles en quant a sons.

La segona foto, d'ahir és una mostra del meu lloc habitual de treball. Només s'aprecia la pantalla, la taula, el meu portàtil i una mica el merder de fulls que tinc. Dia a dia hi he anat acumulant més i més papers fins que s'ha acabat convertint en el meu lloc. Demà, que serà ja l'últim dia, hauré d'anar recollint i anar-me despedint del que ha estat la meva "oficina" durant aquests 6 mesos... Que ràpid passa el temps.

[365H] Dia 13: I see fire in your eyes

Des de que vaig arribar a Suïssa i vaig entrar per primera vegada al Coop (Pronto en aquest cas), que em vaig fixar en aquestes petites ampolles. Si no m'equivoco, a "casa" no en tenim d'aquests shots de beguda energética, per tant, em va sorpendre veure aquesta sobredosis de cafeina de diferents marques a tots els supermercats. Curiosament, fins avui, no l'havia tastat (més per desconfiança que per falta d'interes) i he de reconeixer que està prou bé per ser el que és. Té un gust a maduixa (i no a xarop) i un lleuger regust amarg.

Així doncs, per què avui si? Es podria dir que el motiu principal és que m'ha sortit gratis (no l'he robat pas, que quedi clar). Per extrany que sembli, la meva colloc va comprar-ne dues caixes (de 24 diria que són) pensant-se que era carbó per fer barbacoa. Reconec que posar una flama com a logo és poc intuitiu i sobretot depenent de on fiquis les caixes, però a algun lloc de la caixa hi diu clarament cafeina!

Finalment, em despedeixo de la Pasqua suïssa acabant-me els petits ous de xocolata i els grans ous que en algun moment van formar part d'en Tintin (pun intended)! Després d'acabar el mural, els ous utilitzats (que havien estat bullits durant 3 minuts exactament donant una textura especial al seu contingut) van ser repartits entre la gent que passejava i els demanava. Actualment n'hi ha un parell de dotzenes que descansen a la nevera, com era d'esperar...

[365H] Dia 12: La mare dels ous

Avui en dia, és difícil separar Pasqua de religió a cultures cristianes. Tot i que realment, la festivitat no va ser en els seus origens religiosa, si no més aviat la celebració de la primavera (a grans trets). Si no, quin sentit té celebrar l'aniversari de la resurecció de Jesus en dies diferents cada any? Per què es celebra segons el calendari de la lluna? És ben sabut que a époques passades, el cristianisme ha robat festes paganes per fer-les pròpies i per tenir més control sobre el poble.

Deixant de banda tot aquest tema, per què ous? La teoria més versemblant que he trobat fent una cerca (força ràpida) és que aquests representen la vida, la fertilitat que ve a ser una mica el que representa la primavera. A partir d'aquí han sortit tradicions com les de decorar ous, regalar ous als nens que s'han portat bé amb la figura del conill de Pasqua o, una de les que més m'ha agradat, regalar ous com qui regala roses de Sant Jordi. Clar que també es pot aprofitar aquest deliciós aliment per realitzar un gran mural amb l'ajuda de la gent del poble!