I finalment, va arribar la hora de fer les maletes. El moment d'agafar totes les coses que he anat acumulant durant 6 mesos (sense síndrome de Diògenes) i que han anat omplint la meva acullidora chambre. Tant he arribat a acumular que he necessitat una maleta extra per poder tornar a casa amb totes les meves possessions (he de reconeixer també que m'he passat una mica amb tota la xocolata que he portat cap a cas...)!
Però tot no està a les maletes. Hi ha coses intangibles que no es podien guardar i que m'han acompanyat i m'acompanyaran. Tots els petits recordes i moments a la petita ciutat a la vora del llac. Tots aquests souvenirs, que possiblement no cabrien només en un parell de maletes i provocarien un sobrepes al meu equipatge.
I amb les maletes tancades i el bitllet imprès va començar el llarg viatge de tornada. Llarg i pesat, ja que suposava l'utilització de diversos mitjans transport. Un viatge que va començar a la gare, com tota l'experiència ara fa una mica més de 6 mesos. Aquí a l'estació és on vaig arribar amb la maleta carregada i romb al Guesthouse (just al costat) sense saber que esperar realment.
Després de 6 mesos, estic content de l'experiència i puc reconeixer que ha valgut la pena. Ha estat un plaer formar part de la ciutat i recorrer els seus carrers o passejar per Leman. Ha estat un plaer ser part de la Suïssa durant 6 mesos i ha estat un plaer formar part de la EPFL.
Gràcies Lausanne i gràcies a tota la gent que he conegut o amb qui he pogut compartir una estona. Realment, podria haver escrit més i molt millor, però al final he intentat deixar constància de l'aventura a la terra del formatge fos i la xocolata amb llet. I aquesta aventura, finalment es va tancar ahir mentre prenia aquesta última foto. Tot i aquest final, reconec que les portes segueixen obertes i que només em queda dir:
A bientôt Lausanne!
(Fins aviat Lausanne!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada