Nous alons finir!

Tinc la sensació que ahir començava el curs (tampoc és que fassi tant, la veritat) i sembla que sigui una rutina que continuarà, però no. Aquest divendres s'acaben les classes de francés i es pot dir que han volgut la pena! Si més no ara ja se conjugar els present, futur próxim, futur simple, passat imperfecte, passat compost; he aprés molts verbs nous que són útils per el dia a dia; he aprés que el francés escrit és un caos ple d'irregularitats i accents inútils i crec que ja puc parlar amb més o menys calma amb un francofon i no li mitar-me al: Bonjour, ça va? Llàstima que ja s'acabi, i llàstima que s'hagin enrecordat de fer-me pagar!

130 CHF pel cours intensif

En fi, a+!

Le Métro!

Com ja havia comentat, Lausanne té un molt bon servei de transport públic. Aquest servei es podria dir que inclou busos (que funcionen amb electricitat i van connectats gairebé sempre a uns cables de tensió), trens (regionals) i metros. Especial atenció al metro, que és el servei que més utilitzo i per tant més em conec. Tot i que sembli que aquest servei no estigui mai controlat i que per tant sigui fàcil utilitzar-lo sense pagar, puc assegurar que hi ha revisors i que no els hi importa gens posar-te una multa!

No és meva ;)

El servei de metros de Lausanne està composat de dues línies: la m1 i la m2 (ingeniòs, eh?). La m1, com és lògic, va ser la primera línea que es va posar en funcionament a Lausanne i és la que s'encarrega de travessar la ciutat d'Est a Oest, arribant a l'estació de Rennens VD (Vaud). Com trets pecualiars, podriem dir que és una línea pilotada (és a dir que té conductors) i que la majoria del temps passa per l'exterior (facilitant que la neu bloquegi les vies...). Però la línea verdaderament interessant és la m2 que travessa la ciutat del Sud al Nord. Això vol dir que tot el trajecte fa pendent (com si es tractés d'un tren cremallera) i fins tot a algunes estacions hi ha un avís. Ara bé, el fet més important és que al ser la línea més moderna, els trens són automàtics i hi ha panells informatius a cada estació.

Oh! Là, là!

La informació bàsica que ofereixen aquests panells són els minuts que queden pels dos següents trens i la destinació d'aquests juntament amb l'hora actual. Però és que això no és tot! Aquests panells permeten treure la informació del segon tren i mostrar missatges informatius personalitzats que van des de demanar que la gent no bloquegi les portes quan es tanquen, fins a avisar que la línea està perturbada (perturbeé per ser més exactes) passant pel simpàtic missatge que he trobat avui: Atenció hi ha lladres a la línea m2, per tant vigileu les vostres coses (affaires per ser més exactes). No es pot dir que no ens tenen avisats!

Bienvenue a Lausanne!

Després de fer-me el permís de residència, esquivar les taxes de residència, presentar els papers d'assegurança mèdica (targeta europea de sanitat) i omplir un formulari referent a l'assegurança d'incendis, la municipalité de Lausanne s'enorgulleix de donar-me la benvinguda a la vila i convidar-me a una sessió d'acollida que tindrà lloc el 18 de Febrer. És a dir, després de 4 mesos de viure aquí i 2 mesos abans de que em fassin marxar del país.

La carta em va ser enviada el 24 de Gener i la vaig rebre ahir pel matí. Per què la vaig rebre al lab (quan tots els papers oficials m'arriben al pis) i per què ara em conviden serà un misteri que es quedarà sense resolució...

La chimique française

Ahir dia 31 de janvier van començar finalment el curs inter-semestral intensiu de francés. Fent un petit recap, aquest nadal em van assignar finalment al grup amb nivell A1-A2 (bàsic) durant 2 setmanes amb classes de 9:00 a 11:30 del matí a l'aula B31 de l'edifici de química, d'accord?

Certament, la EPFL té una arquitectura problemàtica i confusa. Posar noms com CH (CHimique), SV (Science de la Vie) o CM (Centre Midi) no ajuda gaire a situar-se quan tots els edificis són tots iguals, hi ha diferents nivells (pisos) i els carrers no són precisament ordenats.

Diria que falta el famós Rolex center

Així doncs, ahir a les 9 arribava a l'edifici de química amb presses i no vaig mirar bé el número de l'aula. Això vol dir que vaig entrar a l'aula A30 on el nivell de francés és el B (no és genial que a l'aula A30 fassin nivell B i a l'aula B31 fassin nivell A?). Això vol dir que la meva primera lliçó de francés de la meva vida va ser de nivell mitjà. Això vol dir que tothom parlava francés prou bé i que el professor no ens permetia fer servir l'anglés. Això vol dir que em vaig haver de presentar i dir quins eren els motius pels que feia el curs completament en francés. Això vol dir que vaig apendre forces coses noves i vaig estar perdut bona part de la classe. Això vol dir que avui al matí he rebut un mail per falta d'assistència al MEU grup de francés (gràcies Suïssa per ser tan estricte i perfeccionista).

He de reconeixer que com a repte va valdre la pena i he de reconeixer que em vaig sentir força alleujat després de poder "sobreviure" a la lliçó sense més dificultats. Tinc la sensació de que 3 mesos sentint francés i intentant comunicar-me amb la meva llogatera (?) han fet que em senti cómode escoltant francés i el meu nivell sigui completament diferent al que tenia quan vaig arribar.

Finalment, aquest matí, amb més temps i calma he buscat l'aula B31 i he pogut comentar-li a la professora el problema. Fins i tot el professor de l'altre grup m'ha comentat si al final m'havia canviat i li he explicat tot amb calma i m'ha dit que cap problema. Ahir vaig apendre a com improvitzar francés. Avui he aprés les parts del cos. Suposo que c'est la vie.

Almenys puc estar content per què no he pagat el curs encore.