A bientôt Lausanne!

I finalment, va arribar la hora de fer les maletes. El moment d'agafar totes les coses que he anat acumulant durant 6 mesos (sense síndrome de Diògenes) i que han anat omplint la meva acullidora chambre. Tant he arribat a acumular que he necessitat una maleta extra per poder tornar a casa amb totes les meves possessions (he de reconeixer també que m'he passat una mica amb tota la xocolata que he portat cap a cas...)!

Però tot no està a les maletes. Hi ha coses intangibles que no es podien guardar i que m'han acompanyat i m'acompanyaran. Tots els petits recordes i moments a la petita ciutat a la vora del llac. Tots aquests souvenirs, que possiblement no cabrien només en un parell de maletes i provocarien un sobrepes al meu equipatge.

I amb les maletes tancades i el bitllet imprès va començar el llarg viatge de tornada. Llarg i pesat, ja que suposava l'utilització de diversos mitjans transport. Un viatge que va començar a la gare, com tota l'experiència ara fa una mica més de 6 mesos. Aquí a l'estació és on vaig arribar amb la maleta carregada i romb al Guesthouse (just al costat) sense saber que esperar realment.

Després de 6 mesos, estic content de l'experiència i puc reconeixer que ha valgut la pena. Ha estat un plaer formar part de la ciutat i recorrer els seus carrers o passejar per Leman. Ha estat un plaer ser part de la Suïssa durant 6 mesos i ha estat un plaer formar part de la EPFL.

Gràcies Lausanne i gràcies a tota la gent que he conegut o amb qui he pogut compartir una estona. Realment, podria haver escrit més i molt millor, però al final he intentat deixar constància de l'aventura a la terra del formatge fos i la xocolata amb llet. I aquesta aventura, finalment es va tancar ahir mentre prenia aquesta última foto. Tot i aquest final, reconec que les portes segueixen obertes i que només em queda dir:

A bientôt Lausanne!
(Fins aviat Lausanne!)

[365H] Dia 18-19: Boissons

Els dos últims dies a Lausanne, han servit per fer les maletes i preparar-me per agafar l'avió per tornar un altre cop a casa. Milions d'imatges podrien il·lustrar tot això, però realment, no són les imatges que més ganes tenia de penjar sobre Lausanne.

Suïssa conta amb diverses begudes (algunes d'elles d'importació es clar), però una de les més curioses per mi és una mena de beguda refrescant de taronja amargant i amb gas. Realment té un gust difícil de descriure i no és massa agradable (per mi). El més lògic, seria reduir "l'armargor" amb sucre. Però no és una gran idea. Això provoca una reacció que fa que una bona part del gas surti de l'ampolla en forma d'espuma.

Pel que fa als actimels, són una beguda que aquí tabé tenim i de diversos tipus i gustos (macedònia, taronja i original que jo recordi). A Suïssa a més conten amb Vainilla i des de fa uns dies amb café! Realment és una de les millors begudes amb gust de café de les que he provat (molt millor que els iogurts líquids/batuts).

[365H] Dia 17: Goodbye Michael

- It's just that sometimes goodbyes are a bitch.

- T-shirt idea. "Goodbyes stink."

L'últim dia al lloc de treball és d'un aquells dies tristos i especials en certa manera. L'últim dia que arribes al teu lloc, t'asseus, prepares l'ordinador, saludes als companys... L'últim dia que agafes els dos metros que et porten a l'edifici, camines per la facultat, recorres els passadissos, puges i baixes escales...

Ahir va ser l'últim dia de Michael Scott com a manager de Dunder Mifflin i alguns de nosaltres hem vist la despedida un dia tard. Un capítol basat en les despedides especials i emotives dedicades a cada personatge. Un final en el que tot i després de plorar, el que es podria considerar el protagonista de The Office, acaba encaminant-se al seu destí fins que el seu avió s'enlaira rumb a Colorado.

Les despedides són dures i difícils i l'últim dia a la feina en té varies. Però un cop has dit adeu als teus companys, ja només queda encaminar-se per la rampa i tornar cap a casa.

Knas Is Coming Home (Marco V Mashup) by Marco V

[365H] Dia 16: Pas de souci

I finalment, la publicació que tocava per avui. Una altra imatge de despedida, una altra imatge que mostra el final de Lausanne. Mai se m'han donat bé les despedides. No sé mai que dir, no sé mai quan un fins una altra s'ha de convertir en un adeu. Em costa veure el final de les coses, i sobretot que el final sempre arriba.

Avui ha estat l'últim dia de tandem i per tant, molt probablement, la meva última conversa en francés a la Suïssa. Conversa llarga, ja que possiblement encara parlaré una mica amb la meva colloc per dir que tal el dia o com van les coses. Dedicar-nos 2 o 3 frases sense massa contingut.

Finalment, el que en queda d'aquesta experiència lingüística són uns petits apunts i el que he aprés. Tot i que aquest cop, crec que puc dir fins aviat al francés ja que estic segur que ens tornarem a creuar.

[365H] Dies 14-15: La vie a Lausanne

Amb 3 dies de retràs penjo dues fotos més dedicades una mica al dia a dia a Lausanne. Un parell d'imatges sobre el que cada dia veig (més o menys) i que trobaré a faltar quan torni (entre d'altres coses.

La primera foto, de dimarts, és la primera del 20 minutes d'aquell dia. La portada parla de que els auriculars (o escoltar música amb ells) pot comporta problemes en la vida social. L'article diu bàsicament que a part del dany provocat per escoltar de forma continuada un so de més 80 dB, el fet d'anar escoltant música dificulta les relacions socials. També comenta que als locals amb música alta també són un "perill" per la vida social.
Aquest diari, m'ha anat acompanyant gairebé cada dia en el trajecte del metro i m'ha servit per anar llegint en francés i apendre poc a poc la llengua. Clar que amb el francés, llegir no és suficient, ja que la pronuncia pot ser completament diferent. Però poc a poc t'adones de que hi ha certes regles en quant a sons.

La segona foto, d'ahir és una mostra del meu lloc habitual de treball. Només s'aprecia la pantalla, la taula, el meu portàtil i una mica el merder de fulls que tinc. Dia a dia hi he anat acumulant més i més papers fins que s'ha acabat convertint en el meu lloc. Demà, que serà ja l'últim dia, hauré d'anar recollint i anar-me despedint del que ha estat la meva "oficina" durant aquests 6 mesos... Que ràpid passa el temps.

[365H] Dia 13: I see fire in your eyes

Des de que vaig arribar a Suïssa i vaig entrar per primera vegada al Coop (Pronto en aquest cas), que em vaig fixar en aquestes petites ampolles. Si no m'equivoco, a "casa" no en tenim d'aquests shots de beguda energética, per tant, em va sorpendre veure aquesta sobredosis de cafeina de diferents marques a tots els supermercats. Curiosament, fins avui, no l'havia tastat (més per desconfiança que per falta d'interes) i he de reconeixer que està prou bé per ser el que és. Té un gust a maduixa (i no a xarop) i un lleuger regust amarg.

Així doncs, per què avui si? Es podria dir que el motiu principal és que m'ha sortit gratis (no l'he robat pas, que quedi clar). Per extrany que sembli, la meva colloc va comprar-ne dues caixes (de 24 diria que són) pensant-se que era carbó per fer barbacoa. Reconec que posar una flama com a logo és poc intuitiu i sobretot depenent de on fiquis les caixes, però a algun lloc de la caixa hi diu clarament cafeina!

Finalment, em despedeixo de la Pasqua suïssa acabant-me els petits ous de xocolata i els grans ous que en algun moment van formar part d'en Tintin (pun intended)! Després d'acabar el mural, els ous utilitzats (que havien estat bullits durant 3 minuts exactament donant una textura especial al seu contingut) van ser repartits entre la gent que passejava i els demanava. Actualment n'hi ha un parell de dotzenes que descansen a la nevera, com era d'esperar...

[365H] Dia 12: La mare dels ous

Avui en dia, és difícil separar Pasqua de religió a cultures cristianes. Tot i que realment, la festivitat no va ser en els seus origens religiosa, si no més aviat la celebració de la primavera (a grans trets). Si no, quin sentit té celebrar l'aniversari de la resurecció de Jesus en dies diferents cada any? Per què es celebra segons el calendari de la lluna? És ben sabut que a époques passades, el cristianisme ha robat festes paganes per fer-les pròpies i per tenir més control sobre el poble.

Deixant de banda tot aquest tema, per què ous? La teoria més versemblant que he trobat fent una cerca (força ràpida) és que aquests representen la vida, la fertilitat que ve a ser una mica el que representa la primavera. A partir d'aquí han sortit tradicions com les de decorar ous, regalar ous als nens que s'han portat bé amb la figura del conill de Pasqua o, una de les que més m'ha agradat, regalar ous com qui regala roses de Sant Jordi. Clar que també es pot aprofitar aquest deliciós aliment per realitzar un gran mural amb l'ajuda de la gent del poble!

[365H] Dia 11: La fête (de Pâques)

Sant Jordi. Diada de Catalunya, també coneguda per ser el dia del llibre i el dia de la rosa. Cosa que converteix la diada en el dia dels enamorats, català. Tot i així, també és veritat que el dia del llibre està extés més enllà de les fronteres de l'antic comtat de Barcelona.

No és el cas de la Suïssa, que actualment es troba a les festes de Pasqua. Em refereixo, a la versió pagana (i original) caracteritzada també la xocolata, però sobretot per el simpàtic conillet i els ous. Ous que si no m'equivoco s'amaguen i s'han de buscar el dilluns que ve. Però demà intentaré aprofundir en el tema (celebrant així un cap de setmana de pasqua i monotemàtic al meu blog!).

Avui, he decidit agafar la maleta i reseguir la última part Suissa del llac Leman que em quedava per fer, camí de Ginebra amb banda sonora d'Underworld. D'acord, el llac acaba a Ginebra, però és de bojos pensar que ho faria a peu i per tant he arribat fins a Morges amb la intenció de travessar una zona que es diu "Les Roseaux" amb l'esperança de veure les úniques roses de St. Jordi que veuré avui. Com és d'esperar, després d'una llarga caminada i donar unes quantes voltes buscant diverses zones d'interés he tornat a casa sense haver pogut veure les flors. Menció especial a les tulipes que si he vist a Morges i no a Holanda (*cough*).

Aquest va per tu mama, per què vegis que estic bé i no et fassis un facebook per veure la resta de l'àlbum!

Finalment, un cop a casa, amb ganes de veure Fringe (només de veure el previously ja estic impacient), m'he trobat amb la festivitat de Pasqua en forma de pastís de xocolata esperant-me a la cuina per carregar forces. Que quedi clar que m'han obligat a menjar i no ho he fet d'amagat!

[365H] Dia 10: Easter egg

Per desgràica, ja no hi ha l'ou de pasquare gran davant del Migros com fa unes setmanes (i això que dilluns de pasqua és la setmana que ve...). Per desgràcia ahir passejant, la càmera es va quedar sense bateria i em vaig quedar amb les ganes de fer fotos. Per desgràcia, em vaig oblidar de penjar ahir la foto després que havia fet un cop carregada la bateria.

Senyores i senyors a Suïssa és setmana santa. O setmana de pasqua, o la festivitat que sigui que celebren des de divendres passat fins a dilluns. I fa un dia increible! La gent es reparteix al llarg del llac per pendre el sol, fer una barbacoa, banyar-se (hi ha algun malalt que ho fa), jugar a voley, jugar a basquet o simplement correr o anar amb patins.

[365H] Dia 9: Motbenon

La foto, realment és d'ahir. El problema és que per la tarda/nit em vaig començar a trobar malament (mal de cap, cansament, mal a tot arreu) i suposo que és per un costipat (és l'explicació més raonable). De fet, em sentia tant axafat que vaig anar a dormir aviat i tot.

En tot cas, aques és el palau de justicia de Lausanne, amb la seva bandereta patriòtica del cantó Vaud. Com diu a la bandera: Liberté et patrie.

[365H] Dia 8: Sweet release

No hi ha res millor que acabar el dia amb una taça calenta de chocolata blanca. De fet és un bon dia per el blanc, no?

[365H] Dia 7: La clé de tout

Degut a la primavera, i el bon temps, he començat a deixar aparcada la jaqueta. Actualment descansa penjada darrera la porta mentre cada matí marxo a la universitat escoltant música. Aquesta jaqueta, era perfecta per portar tots els estris de cada dia. Els mocadors, les claus i l'ipod.

És evident que una jaqueta negra, a plena calorosa primavera Suïssa, no és una bona companya de viatge (com la càmera que em permet fer una foto al dia). Això vol dir, que cada diacanvio de butxaques obligant-me a canviar les claus i la resta d'estris cada dia.

Tothom que em conegui sap que sóc un despistat (i ja és molt que porti 7 dies fent fotos, més o menys interessants) i això vol dir que en algun moment havia d'oblidar-me la clau als pantalons. Avui ha estat aquest meravellós dia en el qual he esperat 10 minuts davant de la porta amb la bossa de la compra veient com un home gran és gairebé atropellat per un jove que s'ha emportat uns quants insults i crits.

[365H] Dia 6: La calle es tuya?

Últimament als lausanesos els dóna per escriure amb guix el que pensen als carrers. En aquest cas, diria que vol dir "Sí, segur que canviarà"? La veritat és que després de demanar ajuda al senyor google, em queda clar que és una expressió francesa relacionada amb ser natural o canviar de la nit al dia...

L'altre text que fa uns es deixa veure de camí a la plaige és una crítica als circs d'animals, considerats com una presó i una tortura innecesària per les pobres besties. Sense ànims de considerar la imatge com a part del projecte 365 (ja que és del dimecres passat), l'adjunto aquí per què crec que també té la seva gracia.

El circ (que s'anomena Nock) es troba al pàrking just abans d'arribar a la plaige i suposo que encara ens acompanyarà uns dies més d'aquest agradable abril de primavera.

PD: Ja tens una foto d'on visc mama! Ah, que no era una foto del carrer el que volies?

[365H] Dia 5: Sweet dreams

Després de gairebé 6 mesos a Lausanne, reconec que encara hi ha sorpreses esperant ser descubertes. Un dia, vas a passejar per un parc i descubreixes un jardí botànic amb multitud de plantes d'arreu del món, algunes d'elles fins i tot protegides, al mig de la ciutat i rodejat d'edificis i cotxes.

L'indret, per el qual no s'ha de pagar entrada sorprenentment, és un petí jardí acollidor molt proper al llac i és un lloc perfecte per descansar, passejar o passar una estona rodejat d'olors.

[365H] Dia 4: Le temps du chocolate

La xocolata és un plaer. La xocolata és un bon antidepressiu. La xocolata és un substitutiu. La xocolata dóna energia. La xocolata és una bona acompanyant en qualsevol moment. Hi ha molts moments per pendre xocolata. Xocolata (suïssa) amb llet, xocolata amb avellanes, xocolata amb ametlles, xocolata amb mel, xocolata amb malta...

[365H] Dia 3: Flashing lights

Even if I told you, I know you won't believe. It's like a see my whole life, flashing right before me...

[365H] Dia 2: To bee or not to bee...

Ja és primavera a Lausanne, és nota a l'ambient. De fet, ja fa temps que ho és (com a la resta de l'hemisferi nord de fet), però és pot dir que a més es nota. Hi ha més sol, les temperatures són més altes, tot floreix i les abelles es dediquen a polinitzar...

[365H] Dia 1: Inici

Fa molt que no actualitzo, ho reconec. La culpa no és per falta d'idees, ni d'histories, ni de fets. La vida a Lausanne ha estat força entretinguda a aquest últimsdos mesos i m'han anat passant diverses coses. He conegut gent, he rebut visites, he visitat, he passejat, he conegut nous indrets de la Suïssa...

Però això s'acaba! Comença el compte endarrere i cada dia conta. Per això he decidit fer que cada dia conti més i donar de nou vida a aquest blog que vaig començar a moltes ganes i vaig deixar arraconat.

Després de veure varies idees, he decidit començar el meu propi projecte "365". És a dir, he decidit donar-li un ús a la càmera i fer una fotografia diaria i penjar-la a aquest blog acompanyada d'una historia, o text, o descripció. De fet, aquestes últimes 3 setmanes em serviran per anar acabant d'explicar la meva estada aquí i concloure una etapa!

Comencem amb una foto de les meves sabates a les roques de la "platja" de Lausanne. Reconec que tinc una certa obsessió en fer fotos dels peus i el que ens envolten. M'agraden els peus, m'agraden les sabates (i no parlo dels meus), ja que sense ells no començariem a caminar i sense cap passa no hi ha aventura!

Nous alons finir!

Tinc la sensació que ahir començava el curs (tampoc és que fassi tant, la veritat) i sembla que sigui una rutina que continuarà, però no. Aquest divendres s'acaben les classes de francés i es pot dir que han volgut la pena! Si més no ara ja se conjugar els present, futur próxim, futur simple, passat imperfecte, passat compost; he aprés molts verbs nous que són útils per el dia a dia; he aprés que el francés escrit és un caos ple d'irregularitats i accents inútils i crec que ja puc parlar amb més o menys calma amb un francofon i no li mitar-me al: Bonjour, ça va? Llàstima que ja s'acabi, i llàstima que s'hagin enrecordat de fer-me pagar!

130 CHF pel cours intensif

En fi, a+!

Le Métro!

Com ja havia comentat, Lausanne té un molt bon servei de transport públic. Aquest servei es podria dir que inclou busos (que funcionen amb electricitat i van connectats gairebé sempre a uns cables de tensió), trens (regionals) i metros. Especial atenció al metro, que és el servei que més utilitzo i per tant més em conec. Tot i que sembli que aquest servei no estigui mai controlat i que per tant sigui fàcil utilitzar-lo sense pagar, puc assegurar que hi ha revisors i que no els hi importa gens posar-te una multa!

No és meva ;)

El servei de metros de Lausanne està composat de dues línies: la m1 i la m2 (ingeniòs, eh?). La m1, com és lògic, va ser la primera línea que es va posar en funcionament a Lausanne i és la que s'encarrega de travessar la ciutat d'Est a Oest, arribant a l'estació de Rennens VD (Vaud). Com trets pecualiars, podriem dir que és una línea pilotada (és a dir que té conductors) i que la majoria del temps passa per l'exterior (facilitant que la neu bloquegi les vies...). Però la línea verdaderament interessant és la m2 que travessa la ciutat del Sud al Nord. Això vol dir que tot el trajecte fa pendent (com si es tractés d'un tren cremallera) i fins tot a algunes estacions hi ha un avís. Ara bé, el fet més important és que al ser la línea més moderna, els trens són automàtics i hi ha panells informatius a cada estació.

Oh! Là, là!

La informació bàsica que ofereixen aquests panells són els minuts que queden pels dos següents trens i la destinació d'aquests juntament amb l'hora actual. Però és que això no és tot! Aquests panells permeten treure la informació del segon tren i mostrar missatges informatius personalitzats que van des de demanar que la gent no bloquegi les portes quan es tanquen, fins a avisar que la línea està perturbada (perturbeé per ser més exactes) passant pel simpàtic missatge que he trobat avui: Atenció hi ha lladres a la línea m2, per tant vigileu les vostres coses (affaires per ser més exactes). No es pot dir que no ens tenen avisats!

Bienvenue a Lausanne!

Després de fer-me el permís de residència, esquivar les taxes de residència, presentar els papers d'assegurança mèdica (targeta europea de sanitat) i omplir un formulari referent a l'assegurança d'incendis, la municipalité de Lausanne s'enorgulleix de donar-me la benvinguda a la vila i convidar-me a una sessió d'acollida que tindrà lloc el 18 de Febrer. És a dir, després de 4 mesos de viure aquí i 2 mesos abans de que em fassin marxar del país.

La carta em va ser enviada el 24 de Gener i la vaig rebre ahir pel matí. Per què la vaig rebre al lab (quan tots els papers oficials m'arriben al pis) i per què ara em conviden serà un misteri que es quedarà sense resolució...

La chimique française

Ahir dia 31 de janvier van començar finalment el curs inter-semestral intensiu de francés. Fent un petit recap, aquest nadal em van assignar finalment al grup amb nivell A1-A2 (bàsic) durant 2 setmanes amb classes de 9:00 a 11:30 del matí a l'aula B31 de l'edifici de química, d'accord?

Certament, la EPFL té una arquitectura problemàtica i confusa. Posar noms com CH (CHimique), SV (Science de la Vie) o CM (Centre Midi) no ajuda gaire a situar-se quan tots els edificis són tots iguals, hi ha diferents nivells (pisos) i els carrers no són precisament ordenats.

Diria que falta el famós Rolex center

Així doncs, ahir a les 9 arribava a l'edifici de química amb presses i no vaig mirar bé el número de l'aula. Això vol dir que vaig entrar a l'aula A30 on el nivell de francés és el B (no és genial que a l'aula A30 fassin nivell B i a l'aula B31 fassin nivell A?). Això vol dir que la meva primera lliçó de francés de la meva vida va ser de nivell mitjà. Això vol dir que tothom parlava francés prou bé i que el professor no ens permetia fer servir l'anglés. Això vol dir que em vaig haver de presentar i dir quins eren els motius pels que feia el curs completament en francés. Això vol dir que vaig apendre forces coses noves i vaig estar perdut bona part de la classe. Això vol dir que avui al matí he rebut un mail per falta d'assistència al MEU grup de francés (gràcies Suïssa per ser tan estricte i perfeccionista).

He de reconeixer que com a repte va valdre la pena i he de reconeixer que em vaig sentir força alleujat després de poder "sobreviure" a la lliçó sense més dificultats. Tinc la sensació de que 3 mesos sentint francés i intentant comunicar-me amb la meva llogatera (?) han fet que em senti cómode escoltant francés i el meu nivell sigui completament diferent al que tenia quan vaig arribar.

Finalment, aquest matí, amb més temps i calma he buscat l'aula B31 i he pogut comentar-li a la professora el problema. Fins i tot el professor de l'altre grup m'ha comentat si al final m'havia canviat i li he explicat tot amb calma i m'ha dit que cap problema. Ahir vaig apendre a com improvitzar francés. Avui he aprés les parts del cos. Suposo que c'est la vie.

Almenys puc estar content per què no he pagat el curs encore.

Suïssa i la carn

La carn suïssa és un desastre. Curiosament, Suïssa és un país ple de muntanyes i camps verds on els animals de granja poden pasturar i per tant creixer ben alimentats i cuidats. Però tota aquesta bona vida animal sembla que només tingui un objectiu: produir bona llet. I si d'alguna cosa estan orgullosos els suïssos és dels seus formatges. Ho estan tant que es dediquen a fondre'l de totes les maneres possibles i menjar-se'l amb tot el que troben per casa...

Tornant a la carn, després d'haver provat diferents peces de carn de diferents animals, puc concloure que no és el mateix que a Girona. I no és per l'oli, que és oli d'oliva d'algun lloc d'Espanya, és per què tracten la carn diferent (fins al punt de que els bistecs de cavall tenen un color estrany). Però això no acaba aquí! Als supermercats suïssos, tenen menjar fresc i el mateix menjar fresc congelat (sovint més barat). Això inclou des de la famosa boulangerie, fins a la pasta fresca Buitonni passant, sobretot per les hamburgueses congelades. I si les hamburgueses normals són més un patiment que un plaer (encara més si tenen "bacon"), les congelades fan que semblin un regal del paradís de la viande. Bon appétit, vosaltres que podeu.

L'excusa definitiva per tornar-se vegetarià